QUI SÓC?

La meva foto
Hello! My name is Andrés. I’m graduated in Audiovisual Communication, Masters in Audiovisual Formats and Contents and Masters in English Teaching. I'm an amateur actor too. I’m the administrator of three blogs, focused on different matters. The first blog I created a couple of years ago is called “Les Reflexions d’Andrupino” and it is written in its majority in valencian language. It is rather autobiographical. I also make use of it as a platform to present you my personal projects. Another blog I created is “Ispanija Erasmus Lituania”, dedicated to my Erasmus Experience in Lithuania in the period 2012-2013. The last blog I created was in the late 2015, as I started a new path in my life as an English teacher. The blog is called “Teaching English by Andrupino” and there I try to publish interesting issues about teaching a foreign language and also about teacher reflection (thoughts and things which happen to me in my professional daily life). Also it is a place where I upload ideas of activities which can be implemented by all of you teachers. In addition, these blogs aim to be a space of reivindication and open collaboration.

dimecres, 11 d’abril del 2012

Saturat



Pel nostre cap flueixen molts pensaments, contínuament, a velocitats inimaginables. Aquests són la resposta a tota la informació que rebem a través de tots els sentits i des de qualsevol part del món que ens envolta.

Actualment, a través de les noves tecnologies, la informació que rebem és encara més veloç, instantània i quantiosa que mai. Així, s’ha generat una gran base de dades que ens manté alerta de les novetats i ens aporta coneixements de tot allò que vulguem/necessitem. Estem les 24 hores connectats a la informació a través del mvl, pc, tablet, etc. Sempre sofrim eixe estrès de tindre que saber dels nostres amics, les notícies, esports, música, pel·lícules... Ara bé, al final podem acabar no sabent res si pretenem saber-ho tot. Jo, habitualment he arribat a saturar-me per voler rebre més informació de la que el meu cervell pot processar. I em mareje, em bloqueje i no puc vore més enllà. Així que he arribat a la conclusió que el més important no és saber quantes més coses millor, sinó saber seleccionar la informació que més t’interessa.

S’ha de ser feliç amb el que saps, amb el que tens, amb el que eres. Sempre has d’intentar superar-te, clar està, però mai amb actitud negativa. Mai has de pensar que eres una persona inculta o estranya. Encara que moltes persones ho pensen o t’ho fagen sentir per a excluir-te del seu grup social. El que realment passa és que no encaixes amb eixes persones. Però això no vol dir res. Simplement canvia, i busca les persones que més et complementen i t’enriquisquen. Tots no estem fets per a tots, i la informació que cada persona memoritza va unida als gustos. No existeix aquell que més sap o aquell que menys, sinó les connexions que establim entre nosaltres a través de la informació.

I’m thinking that... el món al qual vivim es mou acceleradament de manera imparable. Així, de tant en tant és imprescindible relaxar-se, oblidar-se de tot i gaudir dels xicotets plaers de la vida per tal de continuar avançant.