QUI SÓC?

La meva foto
Hello! My name is Andrés. I’m graduated in Audiovisual Communication, Masters in Audiovisual Formats and Contents and Masters in English Teaching. I'm an amateur actor too. I’m the administrator of three blogs, focused on different matters. The first blog I created a couple of years ago is called “Les Reflexions d’Andrupino” and it is written in its majority in valencian language. It is rather autobiographical. I also make use of it as a platform to present you my personal projects. Another blog I created is “Ispanija Erasmus Lituania”, dedicated to my Erasmus Experience in Lithuania in the period 2012-2013. The last blog I created was in the late 2015, as I started a new path in my life as an English teacher. The blog is called “Teaching English by Andrupino” and there I try to publish interesting issues about teaching a foreign language and also about teacher reflection (thoughts and things which happen to me in my professional daily life). Also it is a place where I upload ideas of activities which can be implemented by all of you teachers. In addition, these blogs aim to be a space of reivindication and open collaboration.

dijous, 31 de maig del 2012

Crea, destrueix, sent que estàs viu


La vida és curta. Això és un fet. El temps, les coses passen com una ràpida borrasca d’estiu. Sabent això... per què vivim sempre amb el cap ple de pensaments i de coses que no ens deixen dormir? Per què ens preocupem per coses insignificants? No, no. Error. Hem vingut ací a gaudir de la vida. A aprofitar tots els recursos dels que disposem i explotar-los al màxim. A explorar el món. A deixar que el món ens explore a nosaltres.

Somnie en tocar les estrelles, en que un dia podré parlar amb els extraterrestres. Deixe volar la meua imaginació, perquè això em fa sentir viu. Ei, tu! Fuig de la monotonia, que això no és bo. Viatja. Viatja molt. Aprèn. Canta. Balla. Parla. Comunica. Beu. Fuma. Folla. Plora. Emociona’t. Sent la vida en estat pur. Sigues feliç de la manera que més t’agrade, de la manera que més et plene, que et faça sentir realitzat. No tingues por del que diguen. Sigues tu mateix.

A la piràmide de Maslow, este és el màxim escaló de felicitat. Està clar que no es pot mantindre una estabilitat permanent a este estat, ja que la vida està plena de desventures. Però si que hi ha moments idonis als quals podem aprofitar per a experimentar la vida en estat pur!

Potser tot açò que dic sone molt boig, però no ho és. El secret està en combinar eixa part salvatge de cadascú de nosaltres amb les responsabilitats i obligacions del dia a dia. No vulc dir que ens passem la vida amargats, o al contrari, tota la vida de festa. Hi ha temps per a tot, i hem d’aprendre quin és el millor moment per a fer cada cosa. Encara que moltes vegades, integrar coneixements i diversió és molt productiu!

Per a posar en pràctica la nostra “vitalitat”, he fet una llista de coses senzilles que podem fer i que no necessiten d’un gran desplegament. Perquè jo crec que les coses més senzilles són les que en realitat més feliços ens fan ser. Així que...

...planta una horta: agafa una maceta i planta llavors de llentilles. Rega-ho. Veuràs la satisfacció que et dona veure com els brots verds de les plantes van sorgint, i tu eres el que estàs alimentant-les. Cuida-les. Dóna’ls amor. I tindràs un trosset de felicitat.

...prova altres sabors, altres menjars, altres cultures. Cuina’t tu mateix uns macarrons “a la carbonara”. Et sabran millor que mai!

...busca a la teua ment, als teus records. Fes coses que t’agradava fer i que ara has perdut l’hàbit. Retroba’t amb els vells amics. Busca’n de nous.

Deixa la teua empremta al món.

I’m Thinking That... hi ha milions i milions de coses que podem fer per a sentir-nos vius. Així doncs, que fas tancat a casa veient com passa el temps?