QUI SÓC?

La meva foto
Hello! My name is Andrés. I’m graduated in Audiovisual Communication, Masters in Audiovisual Formats and Contents and Masters in English Teaching. I'm an amateur actor too. I’m the administrator of three blogs, focused on different matters. The first blog I created a couple of years ago is called “Les Reflexions d’Andrupino” and it is written in its majority in valencian language. It is rather autobiographical. I also make use of it as a platform to present you my personal projects. Another blog I created is “Ispanija Erasmus Lituania”, dedicated to my Erasmus Experience in Lithuania in the period 2012-2013. The last blog I created was in the late 2015, as I started a new path in my life as an English teacher. The blog is called “Teaching English by Andrupino” and there I try to publish interesting issues about teaching a foreign language and also about teacher reflection (thoughts and things which happen to me in my professional daily life). Also it is a place where I upload ideas of activities which can be implemented by all of you teachers. In addition, these blogs aim to be a space of reivindication and open collaboration.

dimarts, 24 de juliol del 2012

Antígona s'ha tornat pinosera


Atenes (Grècia). Any 442 a.C. Moment de l’escriptura de la tragèdia d’Antígona per part de Sófocles. Carros. Reis. Deus. Filòsofs. Pensadors. Poetes. Foc. Pedra. Natura. Ceràmiques. Rituals funeraris. Himeneu. Túniques de lli. Sandàlies de pell.

Pedrera restaurada del paratge de les Tres Fonts. El Pinós (Alacant). Any 2012 d.C. Representació teatral d’Antígona amb Javier Monzó com a director. Crema-marfil. Pins. Gripaus. Natura. Cotxes. Càmeres de fotos i vídeo. Internet. Últimes tecnologies. Monoteisme. Ateisme. Materialisme. Reis. Polítics. Corrupció. Crisis. Camisetes d’elastà. Esportives Nike (“la victoriosa”).

Després de tants segles des de la seua escriptura, la història d’Antígona es va tornar a reviure, però al segle XXI. I segur que mai havia estat d’una manera tan especial i particular, ni a un marc natural tan espectacular. A este entorn pinoser no només es va representar un mite clàssic, sinó que també va simbolitzar la mescla perfecta entre dos cultures molt diferents tant per temps com demogràficament, que s’igualaren davant la màgia del teatre. Passem dels carros arrastrats per cavalls als cotxes que funcionen amb gasolina; de les històries de monstres i herois, als escàndols per corrupció d’alguns personatges que diuen ser polítics. L’únic element que es manté, de moment, és la natura, poderosa, viva i inalterable. Eixes pedres que tallen el vent, rústiques i imponents, que ens recorden a la Grècia més antiga. Antígona s’ha fet pinosera.

Equip dels 24 actrius i actors que vam representar la tragèdia d'Antígona al paratge natural de les Tres Fonts
Això és el més bonic de tot, recollir històries del passat per fer-les del present. Hi ha poques coses més enriquidores que sentir i fer sentir a la gent del present, el que van sentir els nostres avantpassats al llegir o escoltar esta tragèdia, transportant-nos a aquell moment, místicament, misteriosament. D’esta manera ens retrobem amb els nostres orígens més primitius, que alhora comprovem que ens transmeten valors i sensacions que encara conservem hui en dia.

PD: Hem fet historia companys, i potser no sóm totalment conscients d’açò encara, però sempre serem recordats. Estic feliç d’haver participat en esta aventura tan especial, i espere que siga el principi de moltes més. Si Sófocles ens veguera (que potser ens haja vist) estaria molt orgullós de nosaltres.
Publicat per a 2 comentaris:
Ubicació: El Pinós, Alacant
Subscriure's a: Comentaris (Atom)