El món està
dividit en països per a mantindre algun tipus d’ordre. Però això no és una divisió
real, ja què cada zona, cada poble, cada muntanya, cada riu i cada mar tenen
una peculiaritat diferent que la fan única i singular. Si desglossarem més en
profunditat cada país actual, descobriríem que les varietats que allí es donen
són, fins i tot, contradictòries. No et deixes emportar pels clixés, com per
exemple el de que “España es un país de toros y flamenco”; perquè això és una
abominació inconcebible i intolerable. El món està ple de peculiaritats que no
ens conten als llibres ni a Internet, i que no podem descobrir d’altra manera més
què viatjant, explorant eixos llocs per nosaltres mateixos.
Per això, el món
pot ser tan gran com tu vulgues que siga. I més actualment, amb els avanços
tecnològics que hi ha, on pareix que tot està més a prop que mai. Bé, doncs hi ha
gent que te prou amb el que li envolta i no necessita més; és plenament feliç
així. Hi ha altres persones que són més inquietes i exploradores. Les dos
opcions de vida són totalment vàlides, però jo sóc dels segons, dels que els
agrada rodar món. Després també trobem gent què, o bé vol viatjar i no pot per
les circumstàncies de la vida, o al revés. O simplement hi ha aquells que tenen
por a allò desconegut. Siga com siga, sempre es pot aprendre a ser viatger. Jo
t’assegure què a açò se li agafa gustet ràpidament si tens un mínim d’esperit
aventurer. Així què, si se’t presenta l’oportunitat de viatjar, has
d’aprofitar-la. Ara et donaré alguns consells i raons per les quals pense que és
important tindre este al·licient en la vida de cadascú. La meua pretensió no és
convèncer a ningú de res, sinó expressar la meua experiència, i a partir d’eixe
punt, que cadascú esculla què vol fer.
Primera regla.
Viatjar no significa necessàriament tindre diners. Cadascú pot fer-ho dins de
les seues possibilitats. Tampoc és necessari anar molt lluny. El teu viatge pot
estar al costat de ta casa: eixir un dia a perdre’s pel bosc. En gran mesura, el
concepte de viatjar comporta el d’explorar, de descobrir nous llocs que mai no
havies vist abans. Encara així, aquell que vol anar més lluny, el que té
vertader esperit viatger, no li importa agafar “carretera i manta”, i llançar-se
a l’aventura. És en este punt quan deuríem diferenciar entre els viatges de
plaer, i el viatjar com a aventura. En un viatge de plaer es va a la comoditat
absoluta i al mínim esforç, a que t’ho donen tot fet i tu relaxar-te sense
importar-te els diners gastats. Això per a mi està buit de valor, no té significat,
no aporta res especial a la meua persona. O al menys no és el tipus de viatge
que a mi m’agrada especialment. Viatjar, per a mi, és totalment el contrari: està
basat en un gran esforç, un cost mínim, i un aprenentatge permanent. És una filosofia
de vida, un sentiment que es desperta per dins, que ix des del més profund del
teu ésser, i et fa sentir viu, actiu i útil.
Viatjar pot
arribar a ser molt dur i esgotador. Has d’estar sa i fort físicament, i tindre
estabilitat emocional; no val desesperar-se al mínim contratemps. Viatjar
t’entrena en tots estos aspectes i et fa estar preparat per a llargues hores
d’espera en aeroports i estacions, per a menjar a deshores (si es que menges), per
a no dormir, per a perdre’t per un lloc que no coneixes i en una llengua que no
has escoltat mai, per a caminar kilòmetres i kilòmetres sense parar, etc. Quan
eres viatger no importa com de cansat estigues. Busques les forces d’on pots,
del més profund del teu cor, per a continuar endavant. Perquè tens la
satisfacció de superar-te a cada pas que dones. Quan sobrepasses tots el
obstacles, saps que al final l’esforç pagarà la pena. I el sacrifici, el cansament
i el mal, es convertixen així en plaer.
Al mateix temps també
soltes molta adrenalina. Per exemple, si fas tard a agafar el tren, o quan estàs
a punt d’arribar a un nou destí. Són emocions molt fortes en les que sempre
tens eixes pessigolles per l’estomac. Açò et fa estar despert i alerta de tot
el que passa, pendent de si portes amb tu totes les pertinències, de que no
perds res en el camí, ja que això és el més valuós que tens per a sobreviure. D’esta
manera entrenes també la teua ment i la teua capacitat d’atenció i concentració.
Com a viatger has
de ser molt valent, i atrevir-te a fer coses que en un estat normal no estaries
disposat a fer, perquè t’enfrontes a situacions noves que en un principi no
saps ni com solucionar. Et sorprendrà el que eres capaç de fer!
No sempre tot el
que vas trobant-te són coses bones i/o agradables. Ser viatger és vore la part
positiva de tot el que t’envolta, encara que no la tinga. No has de tindre
les expectatives molt altes, sobretot als llocs que has vist mil vegades a les guies
turístiques, perquè després et poden decebre. Simplement gaudeix del que tens
davant els ulls, perquè potser mai ho veuràs més.
No compares ni menysprees el que
ja has vist amb el que ara estàs veient o el que veuràs pròximament. Cada lloc
té la seua particularitat i peculiaritat. Si no la saps vore, és perquè no eres
un real viatger.
Deixa’t emportar
per la intuïció, sense seguir guies de viatges que et dicten els llocs més
turístics de la zona.
Busca i explora
fins el més mínim racó. No esperes que t’ho conten, sinó viu-ho per tu mateix.
Ser viatger és
ser una esponja: empapa’t tot el que pugues del que t’envolta en eixe moment.
Coneix noves cultures, formes de vida, història, tradicions, gastronomia, religió,
monuments, llengües, persones, esports, balls, cançons, etc. Fica’t en la pell
dels habitants de la zona, intenta sentir el que ells senten. O, almenys, si tens
qualsevol dubte sobre algun tema, pregunta als locals, perquè ells són els que
més saben sobre aquell indret. Moltes vegades, més que qualsevol llibre. Tot allò
que aprengues nou et farà créixer com a persona, ser més humà, d’una manera
impressionant.
Respecta el més
profundament possible els costums dels demés, sempre que no atempten contra els
drets humans, clar està. A través del respecte aprendràs d’elles. Entén que de
vegades veuràs coses que no t’agraden o a les quals no estàs acostumat.
No demanes més ni
et queixes del que tens en eixe moment. Tu has elegit estar allí. Viatjar no és
etern, en qualsevol moment pots tornar enrere si ho desitges. Però per no
arribar a eixe extrem, aprèn a conformar-te, i a traure el major partit a les
possibilitats de les que disposes en eixe mateix moment.
No vages carregat
amb molt de pes. Porta amb tu el més estrictament necessari per a sobreviure, i
que et permeta estar còmode quan et mous i quan camines. Si l’equipatge suposa un
handicap per al teu viatge, no anem bé.
Amb el temps, aprens a valorar el que és vertaderament important i el que no.
No malgastes
diners. No compres capritxos (potser algun si és barat haha), però aprèn a subministrar
els diners en allò més necessari.
Sent el món com
la teua pròpia casa. Desenrotlla la teua capacitat d’adaptació: has de ser com
un camaleó que canvia de color. Intenta sentir el bany on et dutxes com a
propi, la cuina on fas el putxero i
el llit al qual dorms com els de tota la vida, encara que no ho siguen ni mai
ho puguen ser. Et sentiràs millor.
Respecta les construccions,
les estàtues, el mobiliari urbà, etc. No ho destrosses, són bens comuns, històrics
i culturals per a tothom.
Respecta La Natura
com la que més. No tires deixalles ni contamines. El preciós paisatge que ara observes,
si no el cuides, potser no el tornes a vore mai més. La Natura és molt sabia, i
pot tornar-nos el mal que nosaltres li hem fet.
Gaudix de cada
moment com si fóra l’últim, perquè saps que eixes oportunitats no es presenten
tots els dies.
Què penses ara sobre
viatjar? T’apetix unir-te a l’aventura?
I’m thinking that... viatjar
és màgic, meravellós. El viatger no te una meta ni uns límits fixats. Una vegada comença,
simplement vaga sense final, buscant saciar la seua set de noves aventures i experiències,
si per això ha de sacrificar moltes comoditats del dia a dia. No importa si viatges a soles, en parella o en grup. Dona igual si és un viatge curt o llarg, per terra, per aire o per mar. El cas és rodar món i gaudir de les oportunitats que la vida et presenta. Així també, a mesura
que viatges també vas aprenent a valorar molt més tot el que tens a casa, que d’altra
manera no tindries en compte o passaria desapercebut. Quan viatges, el temps també corre
de manera diferent a la normalitat. Quan mires arrere tot el que has vist i viscut, te n'adones què una setmana pareix un mes. I sents plenitud. I sents llibertat.
Ser viatger no és
un somni. Es pot fer realitat sempre que vulgues. Només has de desitjar amb força
anar a un lloc, aventurar-te davant la més mínima oportunitat, i ho aconseguiràs. Tard o d’hora ho faràs.
 |
| Jo besant la Plaça Roja de Moscou. Somni fet realitat este mateix any, abans del que esperava. |
