Fa uns dies es va complir un any en
que vaig decidir començar a publicar els meus escrits en este bloc. Un any que
ha sigut molt intens i ha estat carregat de noves experiències allà on puga
mirar. I crec que al bloc també he complit; he sigut constant tant com he pogut
o m’han permès la imaginació o el temps. Este any que estem començant espere
poder continuar oferint-vos els meus pensaments, reflexions i coses diverses a
tots aquells que estigueu disposats a llegir-me i interactuar amb mi. Al cap i
a la fi el més important és sentir que el que fas està valorat; no m’agraden
els lectors fantasma.
Fa un any vaig dir que no anava a
demanar res, tot el que volia era continuar el transcurs de bons moments que m’estava
oferint la vida. Durant este any algunes etapes ja s'han tancat definitivament, altres estàn en curs i altres encara estàn per vindre. Així que em reitere, i simplement el que vull és conservar tot allò bo que tinc ara i que seguisca estable. Clar està, sempre evolucionant a millor,
però partint d’esta base, tenint clar els meus orígens i principis. Però crec
que això és el més difícil de tot, la estabilitat, perquè cada pas que dones et pots
desequilibrar i caure en la corda fluixa. Encara així, encete un nou any
il.lussionat, content, satisfet amb mi mateix, i cada vegada més segur del que
vaig buscant.
Esta vegada estic escrivint des del meu estimat poble,
però en una setmana ja tornaré a fer-ho des de Vilnius, i per una durada de sis
mesos segurament. He passat uns Nadals genials, acompanyat de família i amics,
bon menjar i un clima immillorable. A més, he corregut la San Silvestre pinosera, i m'he disfressat de formiga per a la cabalgada dels Reis Mags, davant l'admiració de tots els xiquets. Encara que per una part em fa molta gola
quedar-me i ho trobaré molt a faltar, per altra pense en tot allò pendent a
Lituània, tot allò que encara em queda per fer i per viure. Perquè sé que el
que tinc ara, també ho tindré després quan torne. I això és el que em força a
continuar!
