QUI SÓC?

La meva foto
Hello! My name is Andrés. I’m graduated in Audiovisual Communication, Masters in Audiovisual Formats and Contents and Masters in English Teaching. I'm an amateur actor too. I’m the administrator of three blogs, focused on different matters. The first blog I created a couple of years ago is called “Les Reflexions d’Andrupino” and it is written in its majority in valencian language. It is rather autobiographical. I also make use of it as a platform to present you my personal projects. Another blog I created is “Ispanija Erasmus Lituania”, dedicated to my Erasmus Experience in Lithuania in the period 2012-2013. The last blog I created was in the late 2015, as I started a new path in my life as an English teacher. The blog is called “Teaching English by Andrupino” and there I try to publish interesting issues about teaching a foreign language and also about teacher reflection (thoughts and things which happen to me in my professional daily life). Also it is a place where I upload ideas of activities which can be implemented by all of you teachers. In addition, these blogs aim to be a space of reivindication and open collaboration.

diumenge, 8 de desembre del 2013

En transició

29 de juliol de 2013. Acaba la meua etapa com a Erasmus a Lituània i amb ella, potser, el ser estudiant universitari. Un breu resum: increïble! Després, s’han succeït quatre mesos molt confusos, sense poder expressar el què em passava pel cap, només omplint pàgines buides de sentit. Però a partir de hui, he decidit què fins aquí he arribat. No vull continuar igual, perquè no em sent bé, no sóc jo. I el temps passa.

Ja he assimilat què la vida està composta d’etapes, algunes millors i altres pitjors. A més, mentre acaba una etapa i en comença una altra, sempre hi ha un estat transitori, què molesta i posa molt nerviós. Així, com a ésser humà, és normal sentir-se estrany, estar confús, no saber què vols, no vore eixida, dubtar de les teues capacitats, no reconèixer-te ni a tu mateix. Encara així, i pensant-ho bé, no serveix de res donar-li tantes voltes al cap ni lamentar-se. No paga la pena viure del passat o tindre por del futur. Això és una pèrdua de temps. Simplement, segueix endavant, amb il·lusió i amb objectius fixats. Gaudeix del que tens cada dia, sempre amb un somrís perquè, sincerament, ‘la vida és un bufit’. Jo hui puc queixar-me de la situació en la qual estic, però no sé el que passarà demà. Ara bé, si no estàs convençut en la teua situació actual, lluita, pacientment, amb la intenció de donar un pas cap a la pròxima etapa. Visualitza el que vols fer, on, com, quan i amb qui, posa’t mans a l’obra, esforça’t molt, i ho aconseguiràs algun dia.

És molt important ser un mateix, sense complexes. Cada persona està aquí per alguna raó, i tots tenim un potencial què hem d’explorar i explotar. Per això, encete esta nova etapa amb força, amb més atreviment, i amb firma pròpia més que mai; amb ganes de crear, d’investigar, de donar sentit a tantes coses que dansen al meu cap esperant vore la llum.

Vos espere en les pròximes publicacions,


Carpe diem!

♪ No voy a sentirme mal
si algo no me sale bien

he aprendido a derrapar

y a chocar con la pared
que la vida se nos va
como el humo de ese tren 
como un beso en un portal