QUI SÓC?

La meva foto
Hello! My name is Andrés. I’m graduated in Audiovisual Communication, Masters in Audiovisual Formats and Contents and Masters in English Teaching. I'm an amateur actor too. I’m the administrator of three blogs, focused on different matters. The first blog I created a couple of years ago is called “Les Reflexions d’Andrupino” and it is written in its majority in valencian language. It is rather autobiographical. I also make use of it as a platform to present you my personal projects. Another blog I created is “Ispanija Erasmus Lituania”, dedicated to my Erasmus Experience in Lithuania in the period 2012-2013. The last blog I created was in the late 2015, as I started a new path in my life as an English teacher. The blog is called “Teaching English by Andrupino” and there I try to publish interesting issues about teaching a foreign language and also about teacher reflection (thoughts and things which happen to me in my professional daily life). Also it is a place where I upload ideas of activities which can be implemented by all of you teachers. In addition, these blogs aim to be a space of reivindication and open collaboration.

divendres, 21 de març del 2014

Eterna juventud

Uno de estos días, estaba yo descansando bajo la sombra de un olivo, pues ya empieza a dar gustito echarse una siestecilla al aire libre. Mis ojos hipnotizados se movían al ritmo de las hojas persiguiendo el viento. Y empecé a comprender que en los árboles hay algún ingrediente misterioso, quizás mágico, que les permite estar llenos de una vitalidad casi infinita, y tener el poder de renacer en cada primavera. Esos pensamientos me inspiraron a escribir este sencillo poema:

ETERNA JUVENTUD

Árbol centenario,
que cada primavera,
aunque nieve o llueva
renuevas tus hojas.

Árbol vetarano,
que cada verano,
a pesar de tus arrugas,
das tu fruta madura.

Dame un poquito
de esa formula,
que mantiene tu figura
viva y fecunda.

Aquí os dejo unas fotografías que hice hace unos días, aprovechando que todos los almendros y otros árboles frutales de las tierras pinoseras están en flor:


 



Por último, para cerrar la publicación, os dejo esta canción que me encanta:

Alphaville - Forever Young 
 
♪ It's so hard to get old without a cause
I don't want to perish like a fading horse
Youth's like diamonds in the sun
And diamonds are forever ♪
 

diumenge, 2 de març del 2014

Referència històrica del Carnestoltes a El Pinós

Actualment a El Pinós associem el Carnestoltes a colorides desfilades de disfresses molt originals i creatives. Es tracta de ballar, cantar i, en resum, passar-ho bé. Però no sempre ha sigut així. Les generacions més joves, poc o res sabem de com es celebrava al poble esta festivitat a principis del segle passat. Un dia de tants conversant amb els meus iaios, va sortir este tema. Segons ells conten, la gent es tapava la cara amb una carassa per a no ser reconeguts. En el context d’una dictadura, el Carnestoltes es va convertir en una manera d’alliberament. Era el moment perfecte de fer coses què estaven moralment prohibides, de gastar bromes pesades, o de queixar-se d’alguna cosa o d’alguna persona sense ser descoberts. Què penseu? Sorpresos, eh? Eixa va ser la meua reacció quan ho vaig descobrir.

A l’enllaç següent podreu escoltar la nostra conversa.


I aquí també vos deixe la meua proposta de cartell per a representar el Carnestoltes del Pinós 2014, amb el qual he obtingut un accèssit. "El Pinós, Carnestoltes de diversitat", què és el seu lema, tracta de mostrar la multiculturalitat i la pluralitat al poble. A més, un element molt important és la música en referència a la gran qualitat de la música què es fa al poble: Unión Lírica Pinosense, Grup de danses del Pinós, Rondalla-coral Monte de la Sal, etc. I no podia faltar la Torre del Rellotge. El cartell va estar dissenyat emprant una tècnica mixta: va ser dibuixat a mà i pintat digitalment.