Arriba la tardor!

Vesprada fosca, el sol no hi és. Gotes de pluja colpegen la finestra, furtivament, en direcció al no-res. On s’amaguen els potents rajos lluminosos que ahir em permetien bronzejar-me tranquil·lament a la piscina? Ja ens queda poc d'estiu. Els trons ressonen a les parets, sortits de les entranyes d’un cel enutjat, que plora i descarrega la seua força sobre la terra, que alhora està agraïda perquè està molt seca i necessita recobrar la vida, renovar-se després d’un estiu tan calorós.

La tormenta m’ha transmès la seua essència, que ara corre per les meues venes. Així, de la mateixa manera que ésta descarrega la seua ràbia i fa reviure la terra, jo sent que deixe arrere este estrany estiu i em renove per dins, disposat a encetar una nova estació plena de noves i emocionants aventures. I és que mai havia pensat que diria açò, però tinc moltes ganes que acabe l’estiu. Almenys, este estrany estiu. Em sent... com diria jo? Sent una mescla de moltes sensacions que alteren la meua raó. Estic avorrit, cansat de fer sempre el mateix; em sent improductiu, nerviós. És el típic estiu: estar al poble i no eixir d’ací. Angoixant. Encara que tampoc puc queixar-me, i ho sé, sent que els estius feliços al poble són de fulla caduca. Tinc uns amics inigualables, una família que m’estima, vaig a la piscina, isc de festa... Tot açò podria ser l’estiu ideal per a qualsevol. Però no... No quan durant tan de temps esperes coses que mai arriben; quan tens molt dins de tu per donar i per viure, però no ho pots fer; quan et mors de ganes per conèixer eixa persona que mai arriba... En eixos moments és quan te’n adones que esta etapa s’acaba per donar pas a una altra, en la que puga ser més jo, en la qual puga desenvolupar totes les meues qualitats i sentits. Acció, necessite acció. Allò típic ja no em va. Sorpresa! Amor! Sentir-me viu, vore coses noves, diferents, aprendre. I ací, en esta situació, sent que no tinc la facilitat o els elements suficients que m’inciten a desenvolupar-me com m’agradaria.

Per això hi ha que arriscar-se, sobretot arriscar-se molt... Però, estic preparat per a l’aventura! Ai, beneïda tormenta d’estiu...