El Tresor del Pinós

Per a qui encara no l'haja vist, aqui vos deixe este humil i senzill video que vaig fer sobre el meu poble, El Pinós. Crec que el missatge que transmet és ben clar, i m'agradaria que servira per a alguna cosa; no vulc que el video quede en l'oblit. Així que compartix-lo si estàs d'acord amb mi i t'estimes el teu poble. A més, traduït a l'anglès, ningú te excusa per a no entendre'l, o per a no donar-se per al·ludit... 

Barakas

Residència d'estudiants a Lituània

Si trobareu escrita la paraula “barakas”, ¿a què vos recordaria? L’altre dia, parlant amb una amic lituà sobre la seua llengua, va sorgir este mot. A mi em va sorprendre pel seu paregut amb el terme català “barraca”. El meu amic em va dir que els estudiants universitaris la utilitzen per a referir-se de manera despectiva a les residències on viuen, perquè són edificis antics i estopejats. De fet, he trobat un post a Internet  on, segons he pogut interpretar a través del traductor, algú es queixa de les males condicions en les que es troben les residències a Lituània. El títol és un joc de paraules: “Barakas=Bardakas?”, que significa “barraques = desastre?”. Jo, que actualment estic vivint a una residència de Vilnius, done fe d’això. Bé, doncs en català i castellà (és un préstec del català), les barraques són construccions d’una arquitectura particular (planta rectangular, una altura i teulat triangular), habitualment fetes amb canyes i fang, on vivien els camperols als horts valencians i murcians sobretot a finals del segle XIX, principis dels XX. Ja el gran escriptor valencià Blasco Ibáñez va publicar en 1898 la novel·la “La Barraca”, la qual descriu amb precisió les dures condicions de vida de la població camperola i agricultora.

Barraca a l'horta valenciana

Per a aconseguir saber l’origen exacte de la paraula, vaig decidir traduir-la a diverses llengües i buscar el seu significat. Açò és el que vaig trobar:

Al diccionari lituà trobem “barakas” com a “Laikinas gyvenamas pastatas” (Edifici residencial temporal).  Si busquem “barraca” al DIEC (Diccionàri de l’Institut d’Estudis Catalans), podem trobar estes definicions: 1. “Casa petita i rústica com les que habiten les persones que exerceixen oficis en llocs solitaris i allunyats, com ara els carboners, els roders o els serradors.”, 2. “Caseta generalment de fusta, de pedra o de tàpia, com les que serveixen de sopluig als pagesos, als pastors, etc., per a guardar eines i estris (..)”. Al DRAE (Diccionario de la Real Academia Española), trobem com a definició de “barraca”: 1. “Caseta o albergue construido toscamente y con materiales ligeros.” 2. “En las huertas de Valencia y Murcia, casa de labor, hecha de adobes y con tejado de cañas a dos vertientes muy inclinadas”. Si busquem la paraula a l’Slovary rus, “барак” (barak) significa “Легкая постройка, предназначенная для временного жилья”, és a dir “Construcció lleugera, dissenyada per a vivenda temporal.” Traduïda a l’italià és “baràcca” i significa “piccola casa, per lo più in legno, per il ricovero provvisorio di uomini, animali o merci” (Casa xicoteta, majoritàriament de fusta, per a l'allotjament temporal de persones, animals o béns). El portugés “barraca” (idèntic al català i el castellà) significa: “Construção provisória, para abrigo, geralmente feita de madeira ou de lona” (Construcció provisional feta de fusta o de lona).  El romanès “barácă” significa: “Construcție provizorie de scânduri care poate servi ca locuință, magazie, prăvălie etc.” (Estructura temporal que pot servir com a llar, magatzem, botiga, etc.)  Traduïda al francés és “baraque”, i el Larousse Dictionnaire la defineix com a: “Construction légère, souvent démontable, servant à loger des troupes ou du matériel militaire, des pêcheurs, des chasseurs, des ouvriers, des outils, etc.” (Construcció lleugera que serveix per a les tropes o per a guardar material militar, dels pescadors, llauradors, etc.).  Traduïda a l’anglès és “barracks”, derivada del francès. Tant l’Oxford com el Cambridge Dictionary la defineixen com a “building or group of buildings where soldiers live” (L’edifici o edificis on viuen els soldats). Segons l’Oxford, la paraula te origen al finals del segle XVII a partir de la versió en les llengües romàniques de “soldier's tent” (tenda de campanya dels soldats). Si analitzem açò, veiem que totes les variants de la paraula són molt paregudes en quant a la forma i pronúncia, i també en quant a significat. D’altra banda, cal dir que és fascinant trobar una paraula que siga semblant en tantes llengües diferents, algunes de les quals ni tan sols provenen del llatí, com el lituà, el rus o l’anglès (encara que han adaptat moltes paraules llatines com esta). A "lo" llarg i ample de tot el continent europeu tenim una paraula tan especial com esta què, encara amb matisos diferents, és molt pareguda. Totes les llengües coincideixen en definir el terme com una construcció rudimentària, lleugera i/o temporal, de vegades utilitzada per a guardar utensilis de feina, i d’altres que serveix d’habitatge i resguard, o tot al mateix temps. És en francès i, sobretot a l’anglès quan la paraula pren una connotació un tant diferent, relacionant-se amb les residències dels militars o on guarden el seu armament. Encara així, el mot no deixa de posseir la característica de volàtil, ja que també fa referència a les tendes de campanya o carpes dels soldats. Per cert, l’origen de les carpes són les “haimes” àrabs i berbers, les quals fan una funció d’aixopluc igual que les barraques. És a dir, són cases portàtils de tela, disposades en mig del camp o el desert que serveixen de vivenda i per a guardar les possessions. La diferència és que tenen un matís nòmada, i les barraques no. Les tendes més tard serviren als soldats, i ara han evolucionat i s’utilitzen també per a anar d’acampada o de picnic. Així podem observar com el terme “barraca”, a pesar d’estar inclòs al vocabulari de moltes llengües com ja hem vist, no és l’únic. Existeixen altres paraules pròpies i sinònims que tenen un ús més habitual i més concret, depenent de les condicions de la regió on han sorgit (clima, geografia...) i del seu origen lingüístic. Encara que d’alguna manera totes venen a referir-se a una construcció volàtil i rústica que et protegeix contra les inclemències, sempre posseeixen una arquitectura diferent, uns materials particulars utilitzats en la seua construcció, i connotacions distintes, causades també per l’evolució del temps. En castellà trobem, per exemple, “choza” (habitatge dels pastors i/o el ramat) o “chabola” (utilitzada despectivament per a denominar el lloc on viuen els gitanos o persones marginals als barris suburbans). Al món podem trobar altres maneres de dir “barraca”, i que a més també existeixen en català, com ara barracó, cabanya, caseta, refugi, magatzem o carpa, cadascuna amb matisos diferents.   Bé, ara ja sabem que la paraula “barraca” te la seua versió en moltes llengües i que a més te altres sinònims i connotacions. Però, encara no hem esbrinat el seu vertader origen. En alguns diccionaris fica que l’origen és el francès, en altres que és el català. Però si fem cas al que apareix a l’article de “baraque” a la versió francesa de Wikipedia, tot ens queda molt més clar: “Une baraque est une construction légère, en planches à l'origine (mot d'origine catalane concernant un édifice agricole, XIIIe siècle). (...) Issu d'un bas latin barrum, boue, pisé, ou dérivé de barra, barre, le terme occitan barraca, baraque (...)” Interpretant este text en francès, pareix que pel fet de tractar-se d'una construcció tradicional exclusiva dels llauradors valencians, podem dir que l’origen de la paraula és el català. Encara que la seua base és el primitiu llatí “barrum”, que significa “fang”, o “barro” en castellà. També pot procedir del terme occità “barra”. Els meus amics i jo a una barraca a les festes municipals M’agradaria acabar este article parlant de l’ús de la paraula “barraca” al meu poble. Al Pinós “barraca” és més comú utilitzar-la per a referir-nos a una carpa de festa, accepció que no ve al DIEC, però sí al DRAE: “Construcción provisional desmontable, que se destina a espectáculos, diversiones, etc., en las fiestas populares”. Així també, el terme “cuco”, del qual no sabria explicar la seua procedència, és el que equival a “barraca” com a construcció per al resguard dels pastors, agricultors i magatzem de les seues ferramentes. Esta vegada és de planta redona i fet de pedra, amb una entrada en forma d'arc. De fet, conservem un “cuco” en molt bones condicions al nostre terme municipal. A la Wikipedia hi ha una entrada que parla d'estes construccions, però es referix a elles com a "barraques de vinya" i al meu poble, de vinya i vi, hi ha tot el que vulgues. Cuco a un paratge del Pinós