Eterna juventud

Uno de estos días, estaba yo descansando bajo la sombra de un olivo, pues ya empieza a dar gustito echarse una siestecilla al aire libre. Mis ojos hipnotizados se movían al ritmo de las hojas persiguiendo el viento. Y empecé a comprender que en los árboles hay algún ingrediente misterioso, quizás mágico, que les permite estar llenos de una vitalidad casi infinita, y tener el poder de renacer en cada primavera. Esos pensamientos me inspiraron a escribir este sencillo poema:

ETERNA JUVENTUD

Árbol centenario,

que cada primavera,

aunque nieve o llueva

renuevas tus hojas.

Árbol vetarano,

que cada verano,

a pesar de tus arrugas,

das tu fruta madura.

Dame un poquito

de esa formula,

que mantiene tu figura

viva y fecunda.

Aquí os dejo unas fotografías que hice hace unos días, aprovechando que todos los almendros y otros árboles frutales de las tierras pinoseras están en flor:

 

Por último, para cerrar la publicación, os dejo esta canción que me encanta:

Alphaville - Forever Young 

 

♪ It's so hard to get old without a cause

I don't want to perish like a fading horse

Youth's like diamonds in the sun

And diamonds are forever ♪

 

Referència històrica del Carnestoltes a El Pinós

Actualment a El Pinós associem el Carnestoltes a colorides desfilades de disfresses molt originals i creatives. Es tracta de ballar, cantar i, en resum, passar-ho bé. Però no sempre ha sigut així. Les generacions més joves, poc o res sabem de com es celebrava al poble esta festivitat a principis del segle passat. Un dia de tants conversant amb els meus iaios, va sortir este tema. Segons ells conten, la gent es tapava la cara amb una carassa per a no ser reconeguts. En el context d’una dictadura, el Carnestoltes es va convertir en una manera d’alliberament. Era el moment perfecte de fer coses què estaven moralment prohibides, de gastar bromes pesades, o de queixar-se d’alguna cosa o d’alguna persona sense ser descoberts. Què penseu? Sorpresos, eh? Eixa va ser la meua reacció quan ho vaig descobrir.

A l’enllaç següent podreu escoltar la nostra conversa.

https://soundcloud.com/andrius-andrupino/conversa-amb-els-meus-iaios

I aquí també vos deixe la meua proposta de cartell per a representar el Carnestoltes del Pinós 2014, amb el qual he obtingut un accèssit. "El Pinós, Carnestoltes de diversitat", què és el seu lema, tracta de mostrar la multiculturalitat i la pluralitat al poble. A més, un element molt important és la música en referència a la gran qualitat de la música què es fa al poble: Unión Lírica Pinosense, Grup de danses del Pinós, Rondalla-coral Monte de la Sal, etc. I no podia faltar la Torre del Rellotge. El cartell va estar dissenyat emprant una tècnica mixta: va ser dibuixat a mà i pintat digitalment.

El Pinós és més què gastronomia

Fa tres dies va ser la celebració del nostre “Villazgo”, un moment molt important per als pinosers el qual vam aconseguir la independència de Monòver ja fa 188 anys. Ara estem finalitzant la setmana de jornades gastronòmiques, què com sempre, està triomfant. Gastronomia autèntica i tradicional, feta amb molt d’amor. Invite a tothom a vindre a provar-la. Però El Pinós és molt més què gastronomia. És en este punt quan m’agradaria proposar també celebrar unes “jornades de la llengua”, a les qual es pose en valor el nostre vocabulari particular, la nostra manera de parlar, i els nostres trets que ens defineixen i ens fan ser únics. Crec que este aspecte del poble el tenim un poc abandonat, però què és per a mi igual de bonic i important com la Torre del Rellotge. Es tracta d’un patrimoni immaterial què hem de conservar. Així, la nostra llengua també podria ser un tret atractiu per al turisme si se li donara la importància què es mereix.

En esta publicació hi ha una llista de paraules i expressions què he anat recopilant els passats mesos, bàsicament fixant-me en la manera de parlar dels meus avis. Gràcies als nostres majors, encara estem a temps de poder recuperar moltes paraules i expressions què es troben en perill d’extinció. Esta llista està inacabada i és col·laborativa. Per tant, tots els què ho desitgen poden ajudar-me a ampliar-la. M'agradaria matisar  també què no sóc cap lingüista, i tampoc he tractat de ser-ho. En la llista què trobaràs a continuació he definit les paraules segons signifiquen en el context què les he escoltat. Tampoc sabria dir exactament quin és l'origen de cadascuna. Jo he posat la base. A partir d'aquí, si algú vol profunditzar més, què ho faça. Després que me diga què ha trobat, clar, què jo sóc el primer interessat.

Fotre! > expressió a mig camí entre l’admiració i la enveja. Ex: Fotre quina casa tens!

Daxavo! > expressió per a referir-se a algú què té molta idea per a la vida. Ex: Daxavo què no és espavilat ni res el tio!

Arrea! > expressió d’esglai, d’alteració momentània. Ex: Arrea què s’ha caigut de la cadira!

Yaas! > esta expressió té molts matisos. Jo n'he trobat tres: 1. Designa relaxació després d'un esglai. Ex: Yaas! Ja pensava jo què la cosa era més greu!; 2. Per a fer-se el/ la sabut/ sabuda. Ex: Yaas! Què m'has de contar què jo no sàpiga ja?; 3. Per a reafirmar què una cosa és evident. Ex: Yaas! Estava clar què Pepa anava a acabar separant-se del seu marit.

Estar fet un lluç > anar vestit d’una manera desastrada.

Estar fet un secall, estar fet un bacallà > estar molt prim.

Quina pepa tens! > estar molt refredat, congestionat.

Quin xasco! > desil·lusió, mala notícia.

Ser un morrongo > ser una persona què s’enutja fàcilment.

Ser un sangandumbo > ser un gandul, peresós.

Ser un bambano > ser despistat, simplot, poc espavilat.

"Ser curt de mollera" > esta expressió té certa relació amb l'anterior. Significa no saber vore més enllà d'una situació, pensar d'una manera simplificada. Ex: Mira què eres curt de mollera, eh? Podries haver anat en bici i no a peu.

Ser un trocolotroc > ser una persona nerviosa.

Ser un manifassero > ser una persona què li agrada clavar-se en els assumptes què no li incumbeixen.

Ser un trapalón = ser un desmanotat > agafar les coses sense delicadesa. Ex: Què trapalón eres! Has tirat l'ampolla de vi a terra!

Ser un furgamerdus > ser una persona què es diverteix "fent la punyeta" (molestant) als altres.

Ser un galima / galimón > dit d’aquell al que li encanta menjar dolços.

Estar conxavat > dit d’alguna cosa què ha sigut planejada secretament / dos o més persones què han arribat a un acord secretament. Ex: estos dos estan conxavats!

"Estar pensant en la mona de pasqua" > Estar pensant en una altra cosa diferent de la que es tracta.

"A vore la fira!" > expressió d'enuig i menyspreu que es diu a algú quan demana vore alguna cosa què no li incumbeix. Ex: - A vore el que estàs fent...; - A vore... a vore la fira! Vés-te'n d'aquí!

"De ves de" > del castellà "en vez de". En català "en lloc de". Ex: De ves d’anar a comprar, he anat a passejar.

"Después" > per a referir-se a anteriorment. Ex: Después no existien els cotxes i tothom anava en carro.

"Conta que" > pareix que, sembla que. Ex: Conta que van a tancar la tenda perque no

"Fer conte que" > creure que, pensar que. Ex: Tu fas conte que els diners cauen per la xorraora! (Esta expressió és extremadament curiosa. Seria interpretada més o menys així: "Tu creus que els diners cauen com l'aigua per l'aixeta, sense esgotar-se mai". El que abans no es van plantejar és que l'aigua també pot arribar a esgotar-se).

Xorro / xorrar / xorraora > del castellà chorro. Ex: El xorro d'aigua que cau del grifo és molt dèbil; La pintura no para de xorrar per la paret. Per a xorraora, mirar la expressió anterior ("fer conte que").

Anar o estar xorran/ tindre alguna cosa xorran > Ex: D'on vens? Tens la roba xorran! (mullada, xopada).

Pixca / pixqueta > del castellà pizca. En català poca / poqueta, mica / miqueta. El meu iaio diu la expressió "pixca més o menos", què significa aproximadament. Altre exemple: Posa una pixqueta de sal a l'arròs.

Alberxic > préssec, melocotó (castellanisme).

Xaramita > instrument musical de vent, trompeta.

Fulà > del castellà fulano. S'utilitza per a explicar una situació utilitzant una persona fictícia. Ex: Si fulà tinguera una casa i no pagara els impostos, se la furtarien.

Sagal > xiquet, noi. Ve del murcià zagal.

ETC., ETC., ETC.

Fent un símil entre la gastronomia i la llengua diria què la boca, a més de per a tastar els nostres plats típics, també està per a parlar eixa bonica llengua què tenim.

Mursiano

Fa molt de temps què volia fer açò, i aquí ho teniu: vos presente el meu gat Mursiano. No es tracta d'un gat pardo qualsevol, sinó què la seua mirada tigrada parla sola encara què ell no diu cap paraula. La història de com el vaig conèixer (que no trobar) és com a poc curiosa. Ja fa nou anys, un dia què vaig anar al santuari de la Fuensanta de Murcia en una excursió de classe, allí estava, tan xicotet. Era un gatet molt juganer, què feia la festa a tots aquells què se li acostaven. A mi me va donar un arravatament de tendresa i vaig pensar què havia d'estar en la meua vida. Així què vaig preguntar al conductor del autobús si havia cap problema en dur-lo damunt. Dormitant i envoltat en una jaqueta als meus braços, vam fer el camí des de Murcia a El Pinós. En aquell moment va passar a forma part de la meua família. La veritat és què sense ell ens faltaria algo, sempre tan fidel i afectuós. Bé, i el seu nom ja haureu endevinat d'on ve... és un foraster en territori valencià :P

Per cert, la seua passió és beure aigua directament de l’aixeta, ben fresqueta. Mireu, mireu com se les gasta al següent video!

https://www.youtube.com/watch?v=RbDexikl0C0

Aquí també vos deixe algunes de les fotos què li vaig fer. I és que es pareix a mi, li encanta posar! He is sexy and he knows it hahaha

No penseu què este és un post xorra, sinó què m’agradaria aprofitar per a reivindicar què no abandoneu les vostres mascotes, sinó què heu de cuidar-les, estimar-les molt. Son sempre una alegria, un bàlsam en dies tristos, un aportament d'energia positiva. Ells sempre estan amb tu, per a allò què és bo i per a allò què no ho és tant. Així què, estigues tu també per ells.

I ara una confessió: en altra vida m’encantaria ser gat. No preocupar-me tant per coses sense importància, dormir hores i hores gitat al solet, menjar el què més m’agrada, i gaudir d’una vida plena sense obligacions.

Per a acomiadar-me fins el post següent, vos deixe un muntatge del meu Mursi  hipster J