Fa molt de temps què volia fer
açò, i aquí ho teniu: vos presente el meu gat Mursiano. No es
tracta d'un gat pardo qualsevol, sinó què la seua mirada
tigrada parla sola encara què ell no diu cap paraula. La història de com el
vaig conèixer (que no trobar) és com a poc curiosa. Ja fa nou anys, un dia què
vaig anar al santuari de la Fuensanta de Murcia en una excursió de classe, allí
estava, tan xicotet. Era un gatet molt juganer, què feia la festa a tots aquells
què se li acostaven. A mi me va donar un arravatament de tendresa i vaig pensar
què havia d'estar en la meua vida. Així què vaig preguntar al conductor del
autobús si havia cap problema en dur-lo damunt. Dormitant i envoltat en
una jaqueta als meus braços, vam fer el camí des de Murcia a El Pinós. En
aquell moment va passar a forma part de la meua família. La veritat és què
sense ell ens faltaria algo, sempre tan fidel i afectuós. Bé,
i el seu nom ja haureu endevinat d'on ve... és un foraster en territori
valencià :P
Per cert, la seua passió és beure
aigua directament de l’aixeta, ben fresqueta. Mireu, mireu com se les
gasta al següent video!
Aquí també vos deixe algunes de les fotos què li vaig fer. I és que es pareix a mi, li encanta posar! He is sexy and he knows it hahaha
No penseu què este és un post
xorra, sinó què m’agradaria aprofitar per a reivindicar què no abandoneu les
vostres mascotes, sinó què heu de cuidar-les, estimar-les molt. Son sempre una
alegria, un bàlsam en dies tristos, un aportament d'energia positiva. Ells sempre estan amb
tu, per a allò què és bo i per a allò què no ho és tant. Així què, estigues tu
també per ells.
I ara una confessió: en altra
vida m’encantaria ser gat. No preocupar-me tant per coses sense importància, dormir hores i hores gitat al solet, menjar el què més m’agrada, i gaudir d’una vida plena sense obligacions.
Per a acomiadar-me fins el post següent,
vos deixe un muntatge del meu Mursi hipster J
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada