Ara que he canviat d'aires

Ja estic ací, a un nou país, una nova llengua, tot diferent; noves experiències i vivències venen a mi cada dia. Però, ara que estic al lloc dels fets i tinc temps per reflexionar... estic segur que açò és allò millor per a mi? Tecleje estes paraules sentat a l’escriptori de la meua nova habitació, situat en front de la finestra mentre veig la gent passar entre un bosc de pins alts i frondosos, i un cel que ja fa setmanes es manté d’un gris insípid i agònic. Açò era el que desitjava, canviar d’aires, i vaja que si ha canviat tot.

Però què passa si en el moment de la meua partida estava passant per un dels moments més desitjats de la meua vida? Què passa si vaig vore aproximar-se la felicitat, i de repent tot va haver de frenar en sec? Per obligació, en contra de la meua voluntat. En eixe moment, la por a perdre tot el que tens, o tot el que has aconseguit, es fa present. I quina raó tenen quan diuen que la vida mai et dona el que desitges en el moment que ho desitges. Quan volia viatjar, no podia. I ara que estic pel món, alguna cosa me diu que torne abans que siga massa tard.

Encara que és totalment normal, sent com la relació amb les persones més importants de la meua vida, ha canviat. O millor dit, s’ha transformat. Ara no estan tant properes. Ara no puc acompanyar-los en les rises, o en els plors. M’he de conformar en vore-los a través d’una pantalla, que en realitat ja reconforta, i molt. Poc a poc vaig notant que vaig construït dos vides paral·leles. La que ja tinc, i una nova: amb nous amics, nova universitat, tot absolutament nou i diferent. No es pareix en res a quan ixes de casa per a començar la carrera a unes quantes hores de casa. És un canvi molt més fort. Mai abans havia estat tan lluny de casa ni per tant de temps.

Però no puc estar així lamentant-me. He d’aprofitar esta oportunitat i explotar-la al màxim en tots els sentits. Supose que el que es va forjar a Espanya, estarà latent per molt temps que passe, i que les persones que vertaderament m’estimen ho seguiran fent per sempre.

I’m Thinking That El que més desitje és que quan torne, tot seguisca igual que sempre... i que jo no haja canviat massa tampoc...