DNI (Document Nacional d'Identitat)

 No has somniat mai en un món sense fronteres? En poder viatjar als llocs més recòndits de la Terra sense tindre que identificar-te? Sense donar explicacions a ningú? Simplement, lliurement. Què bo seria poder estar al Pinós i, de sobte, decidir anar al Perú, sense arreglar “papeleos”, només pensat i fet. Agafes l’avió i, a volar! Oh, i què dir de quan arribes a la frontera d’aquell país, i hi ha quaranta senyors armats esperant-te per registrar-te, com si fores un bitxo “raro”. Eliminats també! O quan no et deixen passar més de 100ml de líquid a l’avió, encara que siga d’aigua, per risc d’atemptat. Home, que vaig a deshidratar-me! Vosté m’ha vist cara de terrorista?

Potser sone utòpic, i deurien d’haver molts canvis al món actual perquè això fóra possible. Però sí que es podria homogeneïtzar d’alguna manera la situació, i que viatjar o viure a un país diferent al teu no requerira tants tràmits ni maldecaps. Però clar, per a això els sistemes econòmics, les formes de govern, les lleis, etc. arran del món deurien ser iguals o molt paregudes. O millor encara! Què tal si no existira res d’això? Si no existiren fronteres, si tots fóssem ciutadans del món, iguals en drets i dignitat, quin impediment podríem tindre per a instal·lar-nos a qualsevol lloc al qual ens senquem a gust amb nosaltres mateixos? Ningun.

Però... estaríem disposats a renunciar a la nostra pròpia identitat, la identitat de cada territori del món, per a crear-ne una de comuna? Jo crec que la identitat no fa referència a la dissolució de les fronteres i la lliure circulació d'aquells que ho desitgen. Per una part, una identitat mai es perdrà si el seu poble no vol, ja que este s’ha de preocupar sempre per mantidre-la viva i conservar-la com el millor dels tresors, donat pels seus avantpassats i la seua història. Però, alhora, una identitat territorial tampoc es pot quedar estancada o ser defensada amb força i restricció. Ha d’evolucionar, ser oberta, i a més alimentar-se d’altres cultures i altres formes de pensar. Perquè no hi ha res millor ni més enriquidor que l’intercanvi cultural i dialectal. D’eixa manera, al obrir fronteres, tots podem aprendre de tots més fàcilment, al mateix temps que conservem les pròpies identitats.

Jo tinc molt clara la meua procedència i les meues arrels més fondes. I allà on vaja seré un reflex dels valors i tradicions de la meua terra, dels quals em sent orgullós i els quals promouré si tinc la possibilitat. Però també tinc clar que a partir d’eixa gran base, vull aprendre més del món i conèixer-lo en profunditat, experimentant cultures noves que aconseguisquen esmussar-me. D’eixa manera també, la meua identitat ja no serà una, sinó la confluència de moltes, amb el fonament d’una natal, que m’ajudaran a definir-me com a persona i ser més tolerant.

Jo sóc una ànima nòmada que simplement busca aliment del món per a créixer.