El món és un mocador...

Segur que alguna vegada heu utilitzat l’expressió “el món és un mocador”, no? Jo l’he utilitzada diverses vegades. Per exemple, quan he conegut un nou amic el qual resulta que coneix a un altre amic meu. Fins aqui tot lògic i normal. Però el més intrigant de tot ve quan estes persones han arribat a la meua vida en circumstàncies totalment diferents, a llocs diferents i per raons diferents. Al llarg de la nostra existència anem tenint diferents grups d’amics: els de l’escola, els de l’ institut, els de la universitat, els del treball, els del viatge que vas fer per a aprendre idiomes... Encara que totes aquestes persones en un principi pareixen aïllades en temps i espai, després vas establint connexions entre elles fins a límits insospitats. És el moment en el qual amolles: “Si és que el món és un mocador!”

Però vaig més enllà. Jo he tingut la sort de conèixer gent de moltes parts del nostre planeta, amb cultures molt diferents: des de xinesos, japonesos, mexicans, russos o pakistanesos. Açò amplia més la possibilitat de que el món siga encara més xicotet davant els propis ulls. I encara et sorprens més perquè arribes a establir una xarxa entre ells, tu, i altres amics del món. Què voleu que vos diga, per a mi és meravellós poder arribar a relacionar-me amb un xinés sense cap problema, i comprovar que al cap i a la fi tots som iguals. Això crec que és de les millors coses que ens ofereix la vida: ens enriqueix molt personalment i ens fa tindre una visió del món molt més global i oberta. Per tant, jo vos recomane una cosa: viatgeu sense parar, enriquiu-vos de les cultures. Una cultura no anul•la un altra, sinó que l’enriqueix sense contaminar-la. Allà on està la diferència de cultures, està la bellesa i l’ensenyança.

I’m Thinking That... si tots fórem més internacionals, sabríem entendre’ns millor entre els humans i respectar-nos, respectant així també el nostre entorn natural. D’esta manera molts dels problemes que han existit i perduren al món hui en dia desapareixerien pràcticament, com la discriminació de gènere, de raça, de religió o de pensament. El món seria més lliure.

Casualitats inexplicables, o sí?

Hui he estat donant-li voltes a una cosa, i és que la vida està plena de casualitats aparentment inexplicables o... sí que es poden explicar? La meua opinió és que moltes vegades no ens adonem però, de manera inconscient, nosaltres mateixos provoquem el que passa al nostre voltant. La manera d’actuar de cadascú ens defineix com a persones.

Nosaltres som com les ones de la mar: ens movem, anem, tornem, ens retrobem o potser no ens trobem mai. Però està clar que sempre seleccionem, busquem, observem. La nostra vida no és sinó una constant lluita per trobar la plena felicitat. I quina és la millor manera de fer-ho? Rodejant-se de les persones més afins a tu, amb les quals comparteixes o has compartit i/ho compartiràs en algun moment de la teua vida qualsevol instant inoblidable o, al menys, agradable. Però no sempre és fàcil fer aquesta selecció, perquè moltes vegades, la persona en la que vols relacionar-te o t’has relacionat no té la disposició suficient, i simplement busca un altra cosa diferent a tu. Encara que eixe fet signifique una cosa dolenta per a tu, potser per a l’altra persona no.
 

A tot açò hem d’afegir el temps. El temps és sempre el que ho ordena tot; el temps i les nostres actuacions són el que ens modelen com a persones. De vegades cal esperar molt de temps perquè passe allò que més ens agradaria, i la desesperança ens fa abdicar. Però no ens hem de desesperar, ja que la vida, sempre fica a cadascú al seu lloc. Cada vegada em sent més sorprès. La vida sap ficar-te davant a qui ha de ficar-te en el moment concret. Pense que encara que estigues molt de temps separat d’algú, o mai l’ages vist, sempre hi ha una mena d’energia entre els dos que farà que el trobes. Això passarà, clar està, si l’energia és la mateixa per part de les dos bandes; si en eixa persona has tingut una bona relació, si eixa persona vertaderament vol tornar a passar nous bons moments amb tu, si no era una falsa que fingia que t’estimava i t’apreciava, sempre pot haver una oportunitat més. I les coses tornen a ser similars al principi; i eixa amistat, eixe companyerisme, eixe amor, mai s’arriba a perdre. Com he dit abans, sempre que dues persones vulguen.

Les persones mai s'obliden

Per la nostra vida passaran moltes persones. Segons el documental The Human Footprint de National Geographic coneixerem a 1700 persones com a mitja al llarg de la nostra vida. Algunes amistats seran passatgeres, altres en canvi romandran fins a la mort, i altres relacions seran simplement de cordialitat o esporàdiques. Bé ten recordaràs de algú per algun consell que t’haja donat, bé per alguna anècdota que hageu passat junts... Hi haurà persones amb les quals només tindràs contacte durant uns minuts, suficients per a recordar-les tota la vida; algú que vas trobar quant anaves perdut pel carrer i, amablement, et va ajudar, algú que va compartir amb tu uns dies d’habitació a l’hospital... En canvi hi ha altres persones que ocupen la teua vida, amb les quals has compartit i/o compartiràs, moltes hores, molts minuts, molts segons... Bé siguen els amics de la infància, amb els quals tants moments divertits has passat, bé siguen amics que vas fer quant vas anar de viatge a tal lloc, bé siguen familiars i amics íntims, els quals ho són tot i sempre estan disposats a ajudar-te quan tens cap problema...

Hi haurà persones que voldrem oblidar per sempre, perquè ens han fet mal... però no podrem fer-ho tan fàcilment. En canvi haurà altres persones que no voldrem oblidar, però que per desgràcia, i en contra de la nostra voluntat i amb molt de pesar, perdrem per sempre, bé siga per la distància, per problemes temporals, o per mil situacions. Hi haurà persones amb les quals, sense explicar-te perquè, perdràs la relació que teníes. I és que pareix que una relació personal, siga del tipus que siga, és com un foc, que si no es cuida per mantindre’l encès, s’apagarà. Es gelarà com es refreda una gota d’aigua al congelador. La vida és així, les persones passen per ella com el vent quant bufa fort, i quant venim a adonar-nos-en de que hem perdut a algú a qui estimàvem, ja no es pot fer res.

Però una cosa està clara, i és que les persones mai s’obliden. Sempre quedarà en cadascú de nosaltres, la imatge de totes aquelles persones que han ocupat un espai en algun moment de la nostra vida.

Moments

VULC tornar a sentir eixos MOMENTS inoblidables que un dia em feren ser el més feliç del món.

VULC tornar a l'escena, al lloc, al MOMENT, al segon en concret en que era plena la satisfacció.

VULC tornar a escoltar eixes cançons que he ballat fins que ha eixit el sol i que m'han fet sentir lliure.

VULC llegir eixos llibres que m'han fet emocionar-me, o viatjar a aquell lloc que em va marcar tant.

VULC pujar a bicicleta, i perdre'm al mig del camp.

VULC tornar a notar eixes cosquerelles d'emoció, eixa risa espontània i innocent.

VULC recordar-ho tot, i que no s'escape res!

La nostra vida está formada per MOMENTS, com les peces d'un puzle que al final queda complet, encara que algunes peces ens costen d'encaixar.

Rebusque al “Baúl de los recuerdos” (o millor dit, a l'ordinador); decidisc vore totes les fotos que he fet, llegir el que algun dia vaig escriure, veure vídeos que vaig gravar amb els amics... i me’n adone de totes les coses que he viscut, de totes les experiències que he sentit. I pense, ostres, com passa el temps! I el que és més impressionant: ho recorde tot com si haguera sigut ahir! Però me’n adone també que els MOMENTS, les situacions, han canviat. Cada vegada més, res es pareix a com era abans. La forma de vore les coses, la vida, és diferent.

Els MOMENTS passen una vegada i mai no tornen. Són únics. Cada MOMENT de la vida té les seues coses, bones o roïnes. El més important és saber aprofitar-les, traure d'elles tot el millor. Així, ara toca gaudir del que se'ns ha presentat al davant. Jo, escrivint açò, he sentit que aprofitava el MOMENT. Això ha de ser bo, no?

Felicitació per al Nadal 2011/2012

Com no és possible felicitar-vos a tots un per un, he decidit felicitar-vos en conjunt :) / Como es imposible felicitaros a todos uno por uno, he decidido felicitaros en conjunto :) / As it is impossible to thank you all one by one, I decided to congratulate you on the whole :)

Començaré per la meua família: pares, germans, abuelos, tios i cosins del Pinós, Yecla i Elda. Vos estime! / Empezaré por mi familia: padres, hermanos, abuelos, tios y primos de Pinoso, Yecla y Elda. Os quiero!

Després pels meus amics de tota la vida, els del Pinós. Estic convençut que passaré unes bones festes junt a vosaltres i ens riurem molt, com sempre! Sou tot allò que qualsevol podria desitjar d'un amic!! Gràcies per tot!

Continuaré pels meus amics, companys i coneguts de la universitat. Em sent com en una gran família junt a vosaltres! :) / Continuaré por mis amigos, compañeros y conocidos de la universidad. Me siento como en una gran familia junto a vosotros! :)

I cannot forget the people I knew in London’11 / No puedo olvidar toda la gente de London’11 / No puc oblidar tota la gent de London’11: Valencians i Catalans, Andaluzas, Madrileños, Castellanoleoneses, Zaragozanas, Euskal, тех из Эускади, հայերը and 日本.

Tampoc mai oblide i sempre estareu al meu record a Limerick’08 (Ireland) i a tots els Valencians i Canarios :) Por último felicitar a todos los amigos que tengo desperdigados en las distintas partes de la geografia española y mudial: Andalucía, Catalunya, Galicia, Perú, Colombia... Espero que tengáis muy FELIZ NAVIDAD y PRÓSPERO AÑO NUEVO de todo corazón :)

I en general, BON NADAL I FELIÇ ANY NOU A TOTS ELS QUE HEU COMPARTIT AMB MI ALGUN MOMENT DE LA MEUA VIDA / I EN GENERAL, FELIZ NAVIDAD Y PRÓSPERO AÑO NUEVO A TODOS LOS QUE HAN COMPARTIDO CONMIGO ALGUN MOMENTO DE MI VIDA / AND IN GENERAL, MERRY CHRISTMAS AND HAPPY NEW YEAR TO WHO HAVE SHARED ANY MOMENT OF MY LIFE WITH ME.

Començe...

Aquest nou any que comença no he demanat cap desig… no perquè no tinga somnis per complir, ni llocs per visitar, ni persones que conèixer... no perquè haja perdut la il·lusió de viure, sinó tot el contrari. Aquest any que sen va ha sigut un dels més intensos de ma vida i, en general, ha estat complet de coses bones: he viatjat molt, he conegut a molta gent, he reforçat amistats (encara que això ha suposat que altres es gelen), he tingut amor, he tingut moltes noves experiències, he aprés de la vida... És per tot això que no he tingut la necessitat de demanar més, sinó que intentaré continuar el mateix camí. A més, intentaré que les coses males que em vinguen no siguen perquè jo no he lluitat per elles fins al final. Aquest any m’ha servit per a creure un poc més en qui sóc i com sóc, i reforçar-me amb la gent que m’envolta. Això és transcendental; el recolzament i l’amor de tots els que em rodegen m’han ajudat a poder ser jo. Moltes gràcies a tots els que heu confiat en mi. Encara així, cal tindre present que sempre es pot intentar millorar i superar-se a un mateix. Encara vulc continuar aprenent d’açò que s’anomena vida...

Així és com comença el meu Blog... espere publicar moltes cosetes aquest any :)