Casualitats inexplicables, o sí?

Hui he estat donant-li voltes a una cosa, i és que la vida està plena de casualitats aparentment inexplicables o... sí que es poden explicar? La meua opinió és que moltes vegades no ens adonem però, de manera inconscient, nosaltres mateixos provoquem el que passa al nostre voltant. La manera d’actuar de cadascú ens defineix com a persones.

Nosaltres som com les ones de la mar: ens movem, anem, tornem, ens retrobem o potser no ens trobem mai. Però està clar que sempre seleccionem, busquem, observem. La nostra vida no és sinó una constant lluita per trobar la plena felicitat. I quina és la millor manera de fer-ho? Rodejant-se de les persones més afins a tu, amb les quals comparteixes o has compartit i/ho compartiràs en algun moment de la teua vida qualsevol instant inoblidable o, al menys, agradable. Però no sempre és fàcil fer aquesta selecció, perquè moltes vegades, la persona en la que vols relacionar-te o t’has relacionat no té la disposició suficient, i simplement busca un altra cosa diferent a tu. Encara que eixe fet signifique una cosa dolenta per a tu, potser per a l’altra persona no.
 

A tot açò hem d’afegir el temps. El temps és sempre el que ho ordena tot; el temps i les nostres actuacions són el que ens modelen com a persones. De vegades cal esperar molt de temps perquè passe allò que més ens agradaria, i la desesperança ens fa abdicar. Però no ens hem de desesperar, ja que la vida, sempre fica a cadascú al seu lloc. Cada vegada em sent més sorprès. La vida sap ficar-te davant a qui ha de ficar-te en el moment concret. Pense que encara que estigues molt de temps separat d’algú, o mai l’ages vist, sempre hi ha una mena d’energia entre els dos que farà que el trobes. Això passarà, clar està, si l’energia és la mateixa per part de les dos bandes; si en eixa persona has tingut una bona relació, si eixa persona vertaderament vol tornar a passar nous bons moments amb tu, si no era una falsa que fingia que t’estimava i t’apreciava, sempre pot haver una oportunitat més. I les coses tornen a ser similars al principi; i eixa amistat, eixe companyerisme, eixe amor, mai s’arriba a perdre. Com he dit abans, sempre que dues persones vulguen.