QUI SÓC?

La meva foto
Hello! My name is Andrés. I’m graduated in Audiovisual Communication, Masters in Audiovisual Formats and Contents and Masters in English Teaching. I'm an amateur actor too. I’m the administrator of three blogs, focused on different matters. The first blog I created a couple of years ago is called “Les Reflexions d’Andrupino” and it is written in its majority in valencian language. It is rather autobiographical. I also make use of it as a platform to present you my personal projects. Another blog I created is “Ispanija Erasmus Lituania”, dedicated to my Erasmus Experience in Lithuania in the period 2012-2013. The last blog I created was in the late 2015, as I started a new path in my life as an English teacher. The blog is called “Teaching English by Andrupino” and there I try to publish interesting issues about teaching a foreign language and also about teacher reflection (thoughts and things which happen to me in my professional daily life). Also it is a place where I upload ideas of activities which can be implemented by all of you teachers. In addition, these blogs aim to be a space of reivindication and open collaboration.

diumenge, 29 de gener del 2012

El món és un mocador...


Segur que alguna vegada heu utilitzat l’expressió “el món és un mocador”, no? Jo l’he utilitzada diverses vegades. Per exemple, quan he conegut un nou amic el qual resulta que coneix a un altre amic meu. Fins aqui tot lògic i normal. Però el més intrigant de tot ve quan estes persones han arribat a la meua vida en circumstàncies totalment diferents, a llocs diferents i per raons diferents. Al llarg de la nostra existència anem tenint diferents grups d’amics: els de l’escola, els de l’ institut, els de la universitat, els del treball, els del viatge que vas fer per a aprendre idiomes... Encara que totes aquestes persones en un principi pareixen aïllades en temps i espai, després vas establint connexions entre elles fins a límits insospitats. És el moment en el qual amolles: “Si és que el món és un mocador!”

Però vaig més enllà. Jo he tingut la sort de conèixer gent de moltes parts del nostre planeta, amb cultures molt diferents: des de xinesos, japonesos, mexicans, russos o pakistanesos. Açò amplia més la possibilitat de que el món siga encara més xicotet davant els propis ulls. I encara et sorprens més perquè arribes a establir una xarxa entre ells, tu, i altres amics del món. Què voleu que vos diga, per a mi és meravellós poder arribar a relacionar-me amb un xinés sense cap problema, i comprovar que al cap i a la fi tots som iguals. Això crec que és de les millors coses que ens ofereix la vida: ens enriqueix molt personalment i ens fa tindre una visió del món molt més global i oberta. Per tant, jo vos recomane una cosa: viatgeu sense parar, enriquiu-vos de les cultures. Una cultura no anul•la un altra, sinó que l’enriqueix sense contaminar-la. Allà on està la diferència de cultures, està la bellesa i l’ensenyança.

I’m Thinking That... si tots fórem més internacionals, sabríem entendre’ns millor entre els humans i respectar-nos, respectant així també el nostre entorn natural. D’esta manera molts dels problemes que han existit i perduren al món hui en dia desapareixerien pràcticament, com la discriminació de gènere, de raça, de religió o de pensament. El món seria més lliure.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada