QUI SÓC?

La meva foto
Hello! My name is Andrés. I’m graduated in Audiovisual Communication, Masters in Audiovisual Formats and Contents and Masters in English Teaching. I'm an amateur actor too. I’m the administrator of three blogs, focused on different matters. The first blog I created a couple of years ago is called “Les Reflexions d’Andrupino” and it is written in its majority in valencian language. It is rather autobiographical. I also make use of it as a platform to present you my personal projects. Another blog I created is “Ispanija Erasmus Lituania”, dedicated to my Erasmus Experience in Lithuania in the period 2012-2013. The last blog I created was in the late 2015, as I started a new path in my life as an English teacher. The blog is called “Teaching English by Andrupino” and there I try to publish interesting issues about teaching a foreign language and also about teacher reflection (thoughts and things which happen to me in my professional daily life). Also it is a place where I upload ideas of activities which can be implemented by all of you teachers. In addition, these blogs aim to be a space of reivindication and open collaboration.

dilluns, 16 de gener del 2012

Les persones mai s'obliden

Per la nostra vida passaran moltes persones. Segons el documental The Human Footprint de National Geographic coneixerem a 1700 persones com a mitja al llarg de la nostra vida. Algunes amistats seran passatgeres, altres en canvi romandran fins a la mort, i altres relacions seran simplement de cordialitat o esporàdiques. Bé ten recordaràs de algú per algun consell que t’haja donat, bé per alguna anècdota que hageu passat junts... Hi haurà persones amb les quals només tindràs contacte durant uns minuts, suficients per a recordar-les tota la vida; algú que vas trobar quant anaves perdut pel carrer i, amablement, et va ajudar, algú que va compartir amb tu uns dies d’habitació a l’hospital... En canvi hi ha altres persones que ocupen la teua vida, amb les quals has compartit i/o compartiràs, moltes hores, molts minuts, molts segons... Bé siguen els amics de la infància, amb els quals tants moments divertits has passat, bé siguen amics que vas fer quant vas anar de viatge a tal lloc, bé siguen familiars i amics íntims, els quals ho són tot i sempre estan disposats a ajudar-te quan tens cap problema...

Hi haurà persones que voldrem oblidar per sempre, perquè ens han fet mal... però no podrem fer-ho tan fàcilment. En canvi haurà altres persones que no voldrem oblidar, però que per desgràcia, i en contra de la nostra voluntat i amb molt de pesar, perdrem per sempre, bé siga per la distància, per problemes temporals, o per mil situacions. Hi haurà persones amb les quals, sense explicar-te perquè, perdràs la relació que teníes. I és que pareix que una relació personal, siga del tipus que siga, és com un foc, que si no es cuida per mantindre’l encès, s’apagarà. Es gelarà com es refreda una gota d’aigua al congelador. La vida és així, les persones passen per ella com el vent quant bufa fort, i quant venim a adonar-nos-en de que hem perdut a algú a qui estimàvem, ja no es pot fer res.

Però una cosa està clara, i és que les persones mai s’obliden. Sempre quedarà en cadascú de nosaltres, la imatge de totes aquelles persones que han ocupat un espai en algun moment de la nostra vida.
Publicat per a
Ubicació: Grau de Gandia, València

1 comentari:

  1. funnyaran30 de gener del 2012, a les 1:47

    joer cari, qe punyetera depressió!! tens tota la raó: hi ha mil persones que pasarán per la nostra vida, i tot el qe cal es temps perquè el temps ho posa tot al seu lloc, inclús a les persones. Si algú ha d'estar o no a la teua vida, sols el temps t'ho podrà dir^^ ( i jo estic fent la prova)

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)