L'amor és de colors

Existeixen molts tipus d’amor entre persones: està l’amor de mare, l’amor de pare, l’amor de fill/filla, l'amor de germà/germana, l’amor d’avi/àvia, l’amor de net/neta, l’amor de tio/tia, l’amor de nebot/neboda, l'amor de cosí/cosina, l’amor d’amic/amiga, l’amor de parella... A pesar que tots aquests són diferents i tenen característiques particulars, es pot dir que l’amor és en essència una relació recíproca basada en la confiança entre dos o més persones que es fomenta amb el temps i les bones accions i que et fa sentir bé i ser tu mateix. Juntament amb aquesta definició està implícit l’odi causat per qualsevol situació de disconformitat o malestar cap a l’altra persona. Si odies algú és perquè et preocupes per ell, perquè el vols o l’has volgut alguna vegada. Encara que l’amor i l’odi pareixen antònims, no pot existir un sense l’altre; es retroalimenten. No ho has pensat mai?

Sens dubte per l’amor que més es patix és per l’amor de parella; aquell pel qual dos persones decidixen emprendre un camí indefinit en conjunt i compartir experiències molt íntimes que els arrelen com dos arbres que s’alimenten del mateix sòl i es fan ombra mútuament. És en estes relacions quan coneixes profundament una persona, tant per a bé com per a mal. Arribes a saber tant els seus defectes com les seues virtuts. I s’establix així el joc odi/amor del que parlava abans. Tant, que si l’amor s’acaba en aquest cas, és quasi antagonista de l’odi.

Encara es pot trobar el cas pitjor d’estimar a algú que no t’estima. Això no es pot dir amor, ja que l’amor és cosa de dos. En la meua opinió el millor que s’ha de fer és tractar d’oblidar eixa persona, al menys no obsessionar-se per ella. Tractar de mira-la com un amic/ga, o simplement com algú més pertanyent al conjunt de la massa. Perquè sinó és sofrir per sofrir i no vas a aconseguir res. De totes maneres, el temps ho dirà tot.

Uns altres aspectes de l’amor que m’agradaria comentar són els de la diversitat i la individualitat. L’amor és divers i individual al mateix temps. Es tracta d’un sentiment, una cosa innata que caracteritza a cada persona. Cadascú té la seua particular forma d’estimar i el seu prototip de persona a qui estimar. Ací és on trobem la diversitat. Per tant, que més dona si estimes una negra? Què passa si t’agraden plenets/es de cos? Quin problema hi ha si t’agrada el teu mateix sexe? Només has de fer-te una pregunta: Estimes eixa persona de veres? Pues això és el més important! Mentre existisca l’amor cap a l’altre, no importa l’aspecte físic, ni el color, ni l’orientació sexual, ni el pensament, ni la religió, RES. L’AMOR és la base i suport de tot això.

I’m thinking that siga el tipus d’amor que siga i vinga de qui vinga, tots els éssers humans tenim la necessitat de sentir-nos estimats en la nostra vida per poder ser feliços, al mateix temps que necessitem a algú a qui estimar i per qui lluitar. Així que, donem amor!!! No fem mal a ningú. I el món serà un poc menys trist, i serà un poc més feliç.